divendres, 7 de març del 2014

 

PIOTR ILYICH TCHAIKOVSKY

SIMFONIA Nº6 EN SI MENOR OP.74

Neix a Votkinsk, Russia, l'any 1840 i als cinc anys comença a estudiar piano. Des dels seus inicis comença a destacar i diuen que tres anys després de començar a tocar piano ja llegia música millor que el seu professor.
Als catorze anys la seva mare mor de còlera creant un trauma al jove Tchaikovsky.
Malgrat el seu talent musical que ha anat demostrant durant aquests anys de joventut, el seu pare l'obligarà i l'imposarà estudiar la carrera de dret, fins als denou anys, que abandonarà la carrera per a dedicar-se per complet a la música.
La seva fama musical no li arribarà fins més o manco l'any 1867.
Tchaikovsky té 27 anys i composa amb regularitat i les seves obres són estrenades sovint.
A més del trauma de la mort de la seva mare, que li havia marcat i afectat molt psicològicament, s'afegirà el conflicte intern de l'homosexualitat.
A Tchaikovsky li va ser difícil acceptar la seva condició sexual pel fet que a la societat a on vivia l'homosexualitat no estava ben vista, i menys a un compositor de la seva fama.
Tot això el durà a un intent de suïcidi.
Als anys 80 i fins a 1890, rebrà ajuda financera de Nadezhda Von Meck, una vídua rica que mai coneixerà personalment, que li permetrà poder viatjar per tota Europa fent concerts i estrenant obres.
Durant aquesta etapa, i a pesar dels seus problemes emocionals derivats de la seva condició sexual, gaudirà entre el públic d'un gran reconeixement com a compositor.
Després d'uns deu anys subvencionat per aquesta vídua rica se romp la relació entre ells causant-li una nova depressió.
Tres anys després escriu la seva sexta simfonia. Aquesta serà la darrera composició que farà abans de morir a St Petersburg el sis de novembre de 1893.
Tchaikovsky inicià aquesta composició a principis d'any i no l'acabarà fins al més d'octubre.
Aquesta simfonia té el sobrenom de patètica i es fa suposar que amb un significat que reflecteix les emocions i sentiments del compositor en aquell moment.
Alguns autors diuen que aquesta obra va servir al compositor per a fugir de la seva homosexualitat reprimida. De fet, es veu que Tchaikovsky va tenir una relació platònica amb el seu nebot, el destinatari de la simfonia.
La sensualitat d'aquesta simfonia s'ha interpretat com una sublimació d'aquest amor prohibit.
Com a curiositat, el darrer moviment acaba amb un adagio lamentoso enlloc del tradicional allegro. El mateix compositor expressà a una carta que aquesta simfonia estava impregnada d'un sentiment que feia pensar en un rèquiem. De fet, nou dies després de l'estrena el compositor va morir.
Diuen que va morir de còlera, com la seva mare, però també diuen que es va suïcidar bevent aigua sense bullir que li causà aquest còlera.
L'estrena, dirigida pel mateix compositor, no va tenir molt bona acollida.
Posteriorment a la seva mort es va tornar a tocar i, ara sí, va tenir molt d'èxit.
La instrumentació d'aquesta obra està formada per: 3 flautes (una d'elles dobla al flautí), 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, bombo, plats, tam-tam i cordes. La simfonia té 4 moviments estructurats de la següent forma: Adagio/Allegro non troppo- allegro con grazia- - allegro molto vivace- adagio lamentoso.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada