WOLFGANG AMADEUS MOZART

SIMFONIA Nº40 EN SOL MENOR KV 550.

El 27 de Gener de 1756 neix a Salzburg el setè fill de Leopold Mozart i Ana Maria Perlt i batiat amb el nom de Johannes Chrysostomus Wolfgang Teophilus (posteriorment es va substituir aquest nom pel seu sinònim aleman Gottlieb) Mozart.

Després, amb ocasió del seu primer viatge a Itàlia l'any 1770, es traduirà el nom de Gottlieb per Amadeus, quedant el nom conegut avui en dia de Wolfgang Amadeus Mozart. El nom de Johannes s'utilitzarà al principi però després es deixarà d'utilitzar. Chrysostomus mai serà utilitzat.

Ens trobam a l'estiu de l'any 1788 i la situació financera de la família Mozart no és molt bona. Mozart viu a Viena a un petit apartament i els doblers que li han aportat la darrera òpera Don Giovanni, ja no els té per la quantitat de deutes que ha hagut de pagar. Entre aquests deutes hi ha els lloguers, medicaments i metges per a la seva dona Constança, embarassada de Teresa.

No troba subscriptors per a fer concerts i ha de demanar préstecs als seus amics maçons.

A pesar de tot això treballa molt. D'aquesta època son, entre d'altres, la famosa sonata per a piano en do major kv 545 o sonata fàcil, com se la coneix, i les tres darreres simfonies nº 39 en Mib, nº 41 en Do major i aquesta, la nº 40 en sol menor.

Aquestes tres simfonies, escrites per a un futur concert, no li donaran mai cap doblers i ell mateix no les escoltarà mai.

La simfonia nº 40 l'acabarà el 25 de juliol de 1788, i juntament amb la simfonia nº 25, seran les dues úniques simfonies que estaran en mode menor i en concret en sol menor.

La simfonia està orquestrada en la darrera versió per a flauta, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes i cordes. Constarà de quatre moviments estructurats de la següent forma: Molto allegro, andante, menuetto i allegro assai.